Vostè on:29 setembre, 2023Written by:Dra. Cristina RamoComments:0
Divendres passat em vaig reunir amb el president i alguns membres de l'associació de pacients amb EM Treball de vida.< /p>
Us exposo un dels punts de la nostra conversa, que a alguns us resultarà familiar però a altres no, i ho faig amb intenció de contribuir a que tots coneguem les dificultats amb què es troben les persones amb mobilitat reduïda dins l'àmbit dels serveis hospitalaris en general i dels serveis d'urgències en particular.
Em van posar alguns exemples:
Si ens desplacem en ambulància des del nostre domicili, el primer que perdem és la cadira de rodes, perquè l'hem de deixar a casa. D'aquesta manera entrem a l'hospital al llit, i com que en general els afectats d'EM som joves, no s'imaginen que no podem moure bé les cames i que, encara que disposem de la nostra crossa o caminador, necessitem ajuda d'una altra persona per aixecar-nos i passar a una cadira o desplaçar-nos dins de les instal·lacions de l'hospital, per exemple per anar a la cambra de bany.
De vegades no som autosuficients per a la nostra cura personal i no podem acostar-nos la safata de menjar que hi ha a la tauleta i menjar, o assolir l'ampolla d'aigua, o fins i tot obrir-la si tenim pèrdua de força o tremolor a les mans. Sovint s'és molt rígid per deixar que hi accedeixin les nostres persones de suport o cuidadors.
Penso que a poc a poc es van aplicant millores a les instal·lacions i dependències sanitàries, per aconseguir que els entorns siguin més accessibles, però que efectivament també falta molt per fer a l'atenció que per part dels treballadors sanitaris rebeu les persones la discapacitat de les quals us fa estar en una situació de dependència. Segons em van explicar els membres de Treball de vida, no se sol ser conscient que teniu característiques específiques, us trobeu en una situació de dificultat, i teniu necessitats especials.
Us asseguro que es treballa en la humanització de l'atenció sanitària, al meu entendre més que en l'àmbit de la justícia o altres administracions públiques, però sens dubte hi ha un llarg camí per davant de recórrer.
En l'àmbit dels serveis d'urgències hospitalàries, les barreres per a la humanització les pateixen en major grau tots els pacients que hi acudeixen, i són diverses i difícils de solucionar.
Si comencem pel temps d'espera a urgències, la sobreutilització que d'aquest Servei fa la població general, com ara acudir per una infecció d'orina a un hospital terciari, no té sentit. És veritat que el centre d'atenció primària pot estar col·lapsat o no atén urgències, però també és veritat que alguns s'acosten a l'hospital en l'horari que els resulta més convenient per motius personals, sense passar pel centre d'atenció primària, perquè saben que se'ls atendrà. Aquesta sobreutilització allarga els temps d'espera a Urgències i crema el personal sanitari. Hi ha molts factors que influeixen i tots estan interrelacionats.
Els pacients amb dependència deguda a la discapacitat que us produeix l'EM, no busqueu una atenció preferent sinó una atenció personalitzada, i és lògic que lluiteu per això, igual que ho poden fer les persones amb discapacitats sensorials com la ceguesa o la sordesa.
Segons les investigacions en aquest camp, les infermeres i infermers són claus per al canvi, i em consta que reben formació relativa a l'atenció i tracte adequat a les persones en situació de dependència i treballen en la cerca de solucions conjuntament amb els Serveis d'Atenció al Pacient.
La introducció als Serveis d'Urgències de la figura del facilitador o facilitadora, com a persones formades per reconèixer aquesta situació, atendre amb empatia, i establir accions per afrontar-la, com acudir a la infermera o infermer d'enllaç que apliqués un protocol adequat de cures, seria de gran utilitat per acompanyar el pacient tant físicament com emocionalment durant la seva estada a Urgències.
S'hauria de comptar també en els grups de treball amb persones dependents i cuidadors que posessin exemples de la seva experiència, per basar-los en poder implantar accions correctives i progressar en aquest camp.
Comments